Carletto è un bambino piccolo e bassetto che ha occhi solo per Ines. Tuttavia lei, una bambina alta e bella che attira gli sguardi di tutti, non si accorge mai di lui. Carletto fa tutto il possibile per farsi notare, ma non c’è modo: per Ines è come se non esistesse. La speranza rinasce il giorno in cui Ines annuncia in classe che metterà degli “occhiali da vista” e Carletto si convince che finalmente i loro sguardi si incroceranno...

Quan els nens valents comencen a caminar, senten una mica de por i es posen a plorar. Però el perill desapareix quan l’avi a prop està... Així, pas a pas, amb cura, a poc a poc per no ensopegar, ens tirem a caminar. I, a poc a poc i amb alguna ensopegada, el nen, l’ànec, la zebra o el bisó van de passeig ,i fins i tot a aprenen a volar!

Un cativo e mais o avó pasan a tarde xuntos. O neto quere gabear a unha ameixeira
e pensa que non vai dar feito, pero logo descobre que non hai que ser especialmente forte ou grande para subir á copa dunha árbore: as formigas soben, as lagartas soben... Cada árbore ten un camiño de seu e ás veces só é necesario saber mirar e agardar con paciencia a que nos sexa desvelado.

Ser oveja es muy fácil. Solo hay que seguir lo que dice el manual: pasear, comer, dor- mir... pasear, comer, dormir... y ayudar a dormir. No hace falta pensar, basta con hacer lo que hace el resto del rebaño. Pero ¿qué pasa cuando una oveja no sigue el manual? Que se convierte en... ¡una oveja negra! ¿Y cómo lograr que la oveja número 4 ayude a Miguel a dormir?

Ser ovella és molt fàcil. Només cal seguir el que diu el manual: passejar, menjar, dor- mir... passejar, menjar, dormir... i ajudar a dormir. No fa falta pensar, n’hi ha prou amb fer el que fa la resta del ramat. Però què passa quan una ovella no segueix el manual? Que es torna... una ovella negra! I què cal per fer que l’ovella número 4 ajudi en Miquel a dormir?

En Carlitos és un nen petit i baixet que només té ulls per a la Inés, però ella, una nena alta i maca que atreu totes les mirades, mai no es fixa en ell. En Carlitos se les pensa totes per fer-se veure, però no hi ha manera que ho aconsegueixi: per a la Inés sempre és com si no hi fos. L’esperança li arriba quan la Inés, un dia a l’escola, anuncia que li posaran “ulleres de veure-hi” i en Carlitos es convenç que, finalment, les seves mirades es creuaran...

O Carliños é un neno pequerrecho e baixiño que só ten ollos para a Inés. Non obstante, ela, unha rapariga alta e guapa que atrae todas as olladas, nunca o ve. El fai todo o que está ao seu alcance para facerse notar, pero non hai maneira: para a Inés é coma se el non existise. A esperanza chégalle o día en que a Inés anuncia na escola que lle van pór “lentes de ver” e o Carliños convéncese de que as súas olladas por fin se van cruzar...

Karlitos haur txiki-txikia da, eta Inesi begira ematen du eguna. Ines neska garai eta polita da, denen arreta erakartzen duen, eta begiratu ere ez dio egiten Karlitosi. Mutikoak eginahalak eta bi egiten ditu neskatoak begira diezaion, baina alferrik: badirudi Inesent- zat Karlitos ez dagoela hor. Egun batez itxaropena piztuko zaio: “ikusteko betaurrekoak” jarriko dizkiotela esan du Inesek eskolan, eta Karlitos sinetsita dago bien begiradek, azkenean, topo egingo dutela...

Un nen i el seu avi passen la tarda junts. El nét vol pujar a l’arbre i pensa que no en serà capaç, però aviat descobreix que no cal ser especialment fort o gran per pujar fins a la copa d’un arbre: l es formigues hi pugen, les sargantanes hi pugen... cada arbre té el seu camí i de vegades només és necessari saber mirar i esperar amb paciència que ens sigui desvetllat.

Cuando los niños valientes empiezan a andar, sienten algo de miedo y se ponen a llorar. Pero el peligro desaparece cuando el abuelo cerca está... Así, paso a paso, con cuidado, despacio para no tropezar, nos echamos a caminar. Y, poco a poco y con algún cosco- rrón, el niño, el pato, la cebra o el bisonte se van de paseo ¡y hasta aprenden a volar!